1.
esperança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. Tenir l'esperança d'una cosa. Tenir esperances. Concebre l'esperança, esperances. Donar, infondre, esperances. Conservar l'esperança. Perdre l'esperança. Trair-lo, a algú, l'esperança. [...]
|
2.
esper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperança. [...]
|
3.
desesperança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca d'esperança. [...]
|
4.
esperançat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple d'esperança. [...]
|
5.
esperançós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propens a l'esperança. [...]
|
6.
esperançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar esperances (a algú). La seva actitud benèvola l'esperançà. Tenir l'esperança (d'alguna cosa). Això no era d'esperançar. [...]
|
7.
esperançador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona o infon esperança. [...]
|
8.
tururut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el so de la trompeta. Expressió de burla amb què rebem la desaparició d'una cosa, la frustració d'una esperança, etc. [...]
tururut
|
9.
desesperançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) l'esperança. La fam i les epidèmies van desesperançar els refugiats. Perdre l'esperança. No et desesperancis: encara podem trobar el noi. [...]
|
10.
esperant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que espera, que té esperança en alguna cosa. [...]
|